La pàgina de Dersu Uzala

"Posar cera, polir cera". Noriyuki Pat Morita, l'home que pronunciava la frase més famosa de Karate Kid, va morir dijous a Las Vegas als 73 anys després d'una llarga malaltia. La seva viuda, Evelyn, va informar de la mort en un comunicat en què va recordar que Morita "va dedicar tota la seva vida a la interpretació i a la comè dia". No obstant, tot i les seves aparicions a la televisió i en altres papers secundaris al cine, Morita no va sobrepassar mai l'èxit que li va donar el senyor Miyagi, el personatge que va interpretar en quatre entregues de la sèrie, l'última el 1994 amb Hillary Swank.

Per la seva primera encarnació de l'impertorbable mestre que ensenyava paciència, disciplina i karate a Ralph Macchio a Karate Kid, Morita va obtenir el 1985 una nominació a l'Oscar, la primera d'un actor asiàtic americà (l'estatueta al millor actor de repartiment se la va endur aquell any Haing S. Ngor per Els crits del silenci). Deu anys més tard es va col.locar una estrella amb el seu nom al Passeig de la Fama de Hollywood.

Morita va néixer el 28 de juny de 1932 a Isleton, al nord de Califòrnia. Fill d'immigrants japonesos que es dedicaven a la recol.lecció de fruita, als dos anys se li va detectar una tuberculosi que els metges van assegurar que el deixaria invàlid tota la seva vida. Va passar els nou anys se güents internat en dos hospitals, però es va recuperar.

La seva següent etapa en la vida, però, no va ser gaire més fàcil. Morita, com desenes de milers de japonesos als EUA, va ser internat a Arizona en un dels camps de detenció organitzats pels EUA després de l'atac de Pearl Harbour. "Un dia era un invàlid i l'endemà era l'enemic pú- blic número u, i vaig anar a un camp d'internament escortat per un agent de l'FBI armat", va rememorar fa uns anys Morita en una entrevista amb Associated Press.

Després de ser alliberats, els Morita van tornar a Califòrnia, on els pares de l'actor van obrir un restaurant. Allà Pat Morita va fer els primers passos en el món de l'espectacle fent de mestre de cerimònies en banquets i entretenint els clients amb números de comèdia.

L'ORIENTAL NÚMERO 2
Després d'una temporada treballant a Aerojet General, on va arribar a ser responsable del departament informàtic, als 30 anys Morita va decidir que es volia dedicar a temps complet al món de l'espectacle. Va aconseguir el seu primer paper a Millie, una noia moderna, on el seu personatge ni tan sols tenia nom als crèdits. Era, simplement, l'"oriental número 2".

Després d'interpretacions en altres films i a la TV, va ser la sèrie Happy days la que el va començar a fer famós. Fins que el 1984 va arribar Karate Kid. Tot i que el productor executiu es resistia a donar el paper del senyor Miyagi a un còmic, Morita va convèncer els estudis. Va tenir cinc entrevistes per al paper, cinc dies d'assajos i tres mesos amb jornades de fins a 10 hores d'entrenament per preparar-se, ja que no tenia experiència en arts marcials.

El Peiódico de Catalunya

Los niños que no reciben cuidados y cariño en sus primeros años quedan con marcas físicas y psicológicas, sugiere una investigación.

Los niños participaron en juegos interactivos con las madres o un desconocido.
El estudio sugiere que el cariño y cuidado en la infancia es vital para la formación de patrones cerebrales asociados con el manejo del estrés y la formación de vínculos sociales.

Los investigadores de la Universidad de Wisconsin-Madison compararon el desarrollo psicológico de niños que crecieron con sus familias biológicas con el de niños criados en orfanatos de Rusia y Rumania.

Los científicos descubrieron que los niños criados en orfanatos tenían niveles menores de dos hormonas que -se cree- están relacionadas con la formación de relaciones.

Esto, a pesar de que los niños habían sido adoptados por familias estables.

Estas hormonas son la vasopresina y la oxitocina, señala el informe publicado en las Actas de la Academia Nacional de Ciencias de Estados Unidos.

IBLNEWS

RAIPUR, India (Reuters) - Un equipo de médicos indios intentaban con dificultad salvar a una pequeña recién nacida con un corazón externo, que lo llevaba en una de sus manos al momento de nacer, informó el domingo uno de los médicos que la trata.

"La niña tiene un corazón externo completamente desarrollado, entre el cuello y el hueso de éste. Sostuvo el corazón en la mano derecha durante el momento del parto", dijo el principal doctor del gobierno, S.K. Pambhoi, a Reuters.

Los médicos señalaron que separaron la mano del corazón, pero que el bebé podría morir si no es sometida a una cirugía de manera inmediata.

La familia de la pequeña, que nació el viernes en la ciudad de Korba, en el estado central de Chhattisgarh, cuenta con escasos recursos.

"Su corazón está conectado con el interior de su cuerpo a través de las arterías y venas. Una cirugía es la mejor opción para introducir su corazón y situarlo en el lugar correcto", sostuvo Pambhoi.

"Hay una gran posibilidad de que el corazón contraiga una infección, por eso es necesaria una rápida operación", agregó.

Los médicos señalaron que los padres de la niña eran demasiado pobres como para poder pagar una cirugía.


HA MORT.

He vist dues pel·lícules aquesta tarda als Verdi i Verdi Park respectivament... Match Point i Flores Rotas.

Match Point és l'últim treball de Woody Allen, només l'ha dirigida ja que no hi interpreta cap personatge(ha fet el rodatge a Londres). Havia sentit a dir que era la gran pel·li o una de les millors del director de Manhattan però m'ha decebut enormement: es tracta d'una pel·lícula avorrida i pobra tot i que molt ben feta. S'haurà d'aconformar amb un 7 sobre 10.











En canvi, de Flores Rotas n'esperava més que cap altra cosa que fessin fer a Bill Murray els posats apàtics de Lost in Translation, però ha acabat sent un treball ben fet que diverteix sense arrancar-te més que somriures en la majoria de casos (a excepció d'algun gall o gallina present a la sala amb el riure fluix). Per a seure i contemplar aquesta excel·lent pel·lícula: 8 sobre 10.