Skip navigation.

KGUN10

Que t'agrada mes : la bici o el vici?

Posts tagged with "lleure"

2ª Xino-Xano : marxem una setmana de vacances

, ,

Doncs si per fi ha arribat el dia, som-hi amb la 2ª Xino-Xano.

Per qui no ho sapigui es una pedalada prevista d'una setmana per anar fins a prop d'Hospitalet de l'Infant, i sempre que es pugui per cami de muntanya. La 1ª Xino-Xano la vaig acabar fent sol per x motius, en canvi aquesta vegada som 2 : la Raquel i jo! Llastima que tambe per x motius no hagi vingut tota la gent que en teoria s'havia d'apuntar... Pero bueno es aixi.

Ala poc mes que byebye i fins aviat.
KGUN10

Via ferrada Regina de Peramola o d'Oliana, de nou

,

Per fi he tornat a fer aquesta ferrada, es guapissima.
Aquesta vegada erem colla, la Raquel, la Miriam, el Gerard, l'Anne-Sophie, el Polo i el Marc.

I com que una imatge val mes que mil paraules, aqui va la galeria de fotos : ferrada Regina

Per cert de l'anterio vegada que l'havia fet amb el Telgi en tinc un post amb l'enllaç al seu blog amb algunes fotos ben treballades per part seva.

1ª Xino-Xano - 2008 - dia 8: resum

, ,

Avui se m'ha acabat la pedalada. Despres de passar la nit ca els Zamora-Sogas, nomes em queda fer uns 10 kms fins a ca ma Mare on deixare la bici fins que pugui venir a recollir-la.

Avui per variar he esmorzat acompanyat, i despres de fer petar la xarrada un rato em despedeixo per re-prendre la Jekyll i el Bob. Una vegada mes gracies a la Noe i al Sergi per la seva hospitalitat.
Surto de Cambrils per el passeig maritim, que tot i ser novembre esta força concorregut. De fet es normal amb el sol que fa.
Llastima que en no res s'acaba i toca anar a buscar la N340 [plena de transit rodat], a veure quan continuen el passeig fins a Hospitalet de l'Infant..
I poc mes perque en menys de 10 kms ja estic ca ma Mare on deixo la bici fins que baixi a recuperar-la.
Ostres, ara si que s'ha acabat de debo.

Segons el GPS han estat casi 400 kms per un total de 8 dies pedalant [bueno aquest ultim no compta gaire], i que n'he tret? Doncs crec que ara per ara una de les experiencies mes ben parides que he viscut, aixi de clar. De ben segur que l'any vinent i torno, ja veurem si acompanyat o sol de nou [cosa molt probable...]. Ara tocara veure si modifico algun tram del recorregut [segur que el 4º dia al congost de Mont-Rebei el modifico], i a veure si em penso be lo del pes de la bici que es una mica exagerat per pedalar tan.
De fet trobo que si anes amb una bici mes lleugera podria fer trams mes llargs, o preveure visites a algun indret interessant. Ja veurem...

Ara que estic rememorant-ho tot, mola perque me'n he adonat que despres de tan reconeixement i tantes hosties a marcar-me la ruta al GPS, a l'hora de la veritat he fet un futimer de trams a l'aventura sense saber ben be com seria el cami. Aixi que espero tenir-ho mes preparat per si alguna altre vegada ve algu.
Tambe em ve al cap el llibre La Puerta Obscura, el Viajero.
Com que anava sol em vaig comprar un llibre per llegir, i va resultar ser una idea collonuda ja que durant el dia entre moltes de les coses en que pensava tambe anava recordant lo que havia llegir el dia anterior. D'aquesta forma al arrivar a la nit a vegades em ficava a llegir una mica abans i tot de dutxar-me. Em va enganxar moltissim i va resultar ser una historia ben entretinguda. Me'l vaig acabar just la ultima nit, i mira que te una bona pila de pagines.
Nota mental : per la proxima porta un altre llibre.

I va una anecdota d'abans de la pedalada. Un dia fent el reconeixement d'un tram amb el Toyotin. Estava poc despres de Vallclara, estava plovent a bots i barrals, eren les 11 de la nit i estava mes sol que la una per no variar. Arribo en front d'un rierol, petit d'uns 4-5 metres d'amplada. Jo no havia estat mai per aqui aixi que desconeixia que tal es podia travessar. Seria gaire fondo?... Travesso, no travesso, escolto la meva conciencia i : evidentment que ala palante! I quan estic al ben mig de l'aigua el desnivell em fa creuar els eixos, rodes girant a l'aire i clavat! Bravo Carles, a bones hores et quedes tu clavat, i a mes gran putada perque resulta que tinc el cabestrant cremat. Sort encara de la pala d'obra que un dia em va regalar la Noe i que m'ha tret de mes d'un envolic. Aixi que toca rebaixar per sota de les rodes per igualar els pots i en 15 minuts estic fora, pero carai durant un moment m'he endut un bon ensurt!!!
Nota mental : el proxim dia que hagis de passar un riu porta algu mes amb tu i que tiri ell primer davant!

Bueno em quedo amb molts bons records, de gent molt amable que m'he creuat, d'alguns paisatges magnifics, la sort que he tingut amb el temps que ha fet. Tambe penso en lo poc que conec Catalunya i aixo que esta ben aprop de casa. Aqui queda de conya la frase que diu "sempre busquem coses maques fora de casa, quan n'esta ben plena!".
Aixi que sera questio de fer mes turisme per aqui que de coses maques en hi han a tot arreu!
Bueno tanco i callo fins la proxima!


Aqui teniu les ultimes fotos fetes : 1ª Xino-Xano 2008 - dia 8

v9667

1ª Xino-Xano - 2008 - dia 7: aixo s'acaba!

, ,


Avui es l'ultim dia de la Xino-Xano ja que fare nit a Cambrils i dema sera com una etapa d'enllaç.
I com comença el dia? Doncs animat com sempre.

Primer toca un tomet per el poble. He voltat basicament per la part central i esta molt be perque es practicament peatonal. Pedalant per els seus carrers empredrats he descobert un poble el qual havia sentit parlar moltissimes vegades pero que no tenia ni idea de com era.

M'agrada el fet de que si que es cert que hi ha algun edifici, pero basicament son tot cases com les d'abans. He trovat una mica de tot en comerços, i he fet 3 parades abans d'arrencar la pedalada. Una a l'oficina de turisme en la qual cal remarcar que no he trovat gaire informacio sobre les camins del voltant per fer en bici. Tambe he parat en una pastisseria on poder comprar el segon esmorzar i pa. I en una carnisseria per comprar algo de cara al dinar.
I un cop tot aixo fet m'he trovat un trio de ciclistes que despres de xarrar una mica sobre les bicis, m'han recomanat un recorregut per fer enlloc del que tenia jo previst. N'he pres bona nota ja que pinta be i pot servir per una propera edicio de la Xino-Xano.

Per fi en marxa, nomes arrencar ja trovem una pista de terra on hi ha un cartell indicatiu de les alternatives ciclistes [mira direccio Siurana es per on m'han recomanat].
Conforme vaig avançant el cami es va fent mes i mes humid fins que acaba desapareixen sota un pam d'aigua [suposo que d'algun rierol proper]. Enpalmem amb la crta i en escasos metres tornem a la pista on per fi trovem les primeres pujades de la jornada. Lo bo de tot? Fa un ratet he avançat a un parell de nanos que anaven fent footing, i per que no m'enxanpessin li he estat foten a les cames de valent un bon rato. I aixi anar fent alternant algunes pujades amb algunes baixades, anar mirant lo paisatge i mirant de re-ull a veure si els havia deixat enrere [que xulo soc], quan em dona per mirar el GPS i resulta que m'he colat de cami, i a sobre fa una bona estona!

Si es que soc un cas! Pero va seguim endavant i ja veurem per on surtim. Total, tots els camins porten a Roma, no? =P
Aixi que sense pensar-m'ho gaire segueixo pedalant animat i content com cada dia. Alternant l'esquerra i la dreta en els encruaments que em trobo. Saltant aqui i saltant alla. La pista esta en bon estat i baixo força llimat, i ha alguna que altre bassa d'aigua mes o menys grossa, i una bona pila de canvis de rassant en els quals vaig saltant com si res fins que... pinya al canto!

Si es que es normal. Anar saltant amb un remolc i a mes ben carregat al darrere, es arriscar-se a de foter-se de morros. Ja que la bici salta quan tu la fas saltar, pero el remolc ho fa quan tu estas aterrant, i quan el remolc toca de nou a terra t'empenya cap endavant i si resulta que la roda gaire recta...
Pero per no variar he tingut molta sort. He parat una mica el cop amb la ma esquerra i despres el fet la rodatlla aixi que nomes m'he obert una mica l'ungla de la ma, i m'he rascat l'esquena. Sort que no portava la samareta de Tecob, sino l'hauria fet malbe! XD
La Jekyll i el Bob no han patit gran cosa, nomes unes rascadetes i res de trencat. Aixi que despres de verificar aquest parell i fer-me les fotos de les ferides, enxampo la Jekyll de nou i mig atontat encara del cop, seguim que en baixada fins i tot la merda roda.

Una mica mes endavant trovo un prat ben gros amb una gran masia en ruines, un lloc perfecte per fer el segon esmorzar. Aprofito per mirar el GPS per situar-me, i com que no es gaire practic per planejar rutes degut a la seva petita pantalla acabare mes endevant demanant consell a un boletaire.
La veritat es que menudo cabron [amb molt de carnyo per aixo], ja que m'envia fins al riu que hi ha al fons de la vall en la que estem, i diu de seguir el curs en sentit contrari a la corrent un rato fins que arrivem a La Febro. El tema es que amb les plujes que hi van haver recentment, del cami no en queda gran cosa. I jo ben magullat com estava, tirant de la bici i el remolc, amb els peus sota 3 pams d'aigua estava desitjant coneixe la mare del boletaire per dir-li 4 coses!

Un com estem a la Febro enganxo crta per pujar la muntanyeta que tenim al davant. Aqui m'ha passat una cosa curiosa, i es que jo estava parat a la voravia menjant uns fruits secs, i un cotxe que m'ha avançat ha fet mig tomb mes endavant i a tornat fins on estava jo per demanar-me si em trovaba be. Resulta que com que anava sense samareta, m'ha vist la rascada a l'esquena rajant sang i es pensavent que acabava de caure. Els hi he dit que cap problema, que estava be i que ja veia un rato que havia caigut pero que estava be i que havia estat un detall molt lloable per part d'ells.

Un cop em puleixo els fruits secs enprenc la marxa pensant en aquesta parella que havia parat, que macos. Segur que veient una persona ferida, algun altre desgraciat tambe hauria parat, pero per robar-li...
Mirant a ma dreta de l'altre costat de la vall el prat on he parat abans per fer el segon esmorzar. Nar pujant i arriva un punt on la crta marxa cap a l'esquerra i a ma dreta tenim una vista molt xula sobre la vall. I ja hi veig un parell de camins molt mes interessants que no pas la crta per on vaig, pero per avui no sera.

Un pel mes endavant el desnivell va disminuint fins que passem a rodar en pla, i començem a agafar velocitat, i velocitat, i velocitat, fins que en un revolt vaig un recte! Jaja, no que es broma.

Seguim per aquest pla rodejat de pins i avets fins que veiem a lo lluny unes antenes, quan de sobte a ma dreta veig la Mar! I no parlo de l'amiga de la Gisela, sino que la Mar salada! Mare meva, no m'havia imaginat mai que veure-la en faria tanta ilusio!!

Despres de fer unes quantes fotos segueixo fins a les antenes. En aquest punt s'acaba la serralada mes o menys en picat, i tens unes vistes molt xules sobre la plana de Reus.
Vamos, l'indret perfecte per jalar admirant el paisatge aixi que anem a pulir les ultimes existencies que tenim. Com no, tambe toca la foto Tecob i de tot l'entorn.
Un cop tot fet, crta i manta que aixo s'acaba.

I quina baixada! El quitra es collonut. Els revolts ben tancats, com per treure el genoll. Tan es aixi que passo d'agafar la pista que tenia prevista i segueixo per crta. Jo quin plaer baixar a tota bufa.
Arrivem al pla vora del poble de Vilaplana, i seguim per la crta fins a Reus on entrare a fer un tomet per la ciutat.
M'apropo fins a la plaça del Prim per fotografiar l'estatua del general Prim i berenar una mica [si ja se que encara es aviat, pero es que abans encara he deixat alguna cosa].
Sortim de Reus direccio Cambrils, on farem nit avui ja que el Sergi m'ha convidat [o be jo m'hi he convidat, ja no recordo com va anar...]. En mitja horeta estem a l'entrada de Cambrils, tiro direccio a la riera i a fondo cap a la platja.

Ja hi som, 7 dies pedalant per acabar ficant els peus a la sorra. Esta clar que jo soc de muntanya i si be el mar em fa gracia, tampoc que es que m'ilusioni tan. Pero el dia d'avui el recordare durant molt i molt de temps.
I ara que? Doncs cap a casa del Sergi i la Noe que toca jalar, i la dutxa!
M'han fet una bona benvinguda i hem disfrutat d'un bon apat. Llastima que el Sergi no s'ha currat una truita de patates com li havia dit jo pero bueno tampoc no em puc queixar del soparet! =P
Hem xarrat una bona estona de com ha anat tot, fins que finalment me'n he anat a clapar al tan esperat llit.

L'album de les fotos el teniu aqui :: 1ª Xino-Xano 2008 - dia 7
v9469

1ª Xino-Xano - 2008 - dia 6 : Cap a Prades

, ,



Un altre dia de vacances =)

Surto de l'hotel i me'n vaig a esmorzar al parc que vaig veure ahir a la nit mentres feia el tomet de rigor per el poble. Hi ha una bassa plena d'anecs, oques i altres animals plumats que et distrauen facilment de l'habitual xibarri de la ciutat.
Un cop la panxa plena, pillem la Jekyll i en direccio a la Meca!


Sortim per carretera fins anar a travessar la linia del AVE, que per cert va passar als dos minuts. Despres d'uns 4 kms de quitra, per fi arriba la pista de terra, i sobretot comença a pujar. I es que despres de tan de pla d'ahir ja ve de gust apretar una mica les cames. Vale que les pujades no son com a Andorra, pero al rato es fa paler que al darrere porto un remolc massa carregat i que les cames ja no estan tan fresques com al primer dia.
De fet avui es presenta un recorregut molt interresant que alternara pujades i baixades fins coronar a la vila de Prades.

Nar pensant i cavilant, i ja estem dalt del primer turo. La vista al voltant es força llunyana degut a lo pla de l'entorn.
Soc amant de la muntanya quan mes escarpades millor i sobretot amb força vegetacio. En canvi aqui es tot molt pla, i la vegetacio... bueno ambient mediterrani, es a dir mes aviat força sec, pero tambe te el seu encant.

Tan es aixi que sense adonar-m'he entre el segon esmorzar i gaudir de les vistes m'ha passat una bona estona, ja va sent hora de seguir.

La baixada es es un plaer per una pista de terra ben ample i en bon estat, de fet vaig a tota hostia. Portar rodes de descens no nomes serveix per lastrar-me i maxacar mes les cames. Tambe dificulta les punxades i serveix per gaudir molt mes la baixada =)
Baixem, planejem, pujem, tornem a baixar i tot sota un sol omni-present.

Ens apropem a el Vilosell, un poble petit del que no havia sentit mai a parlar i dins del qual m'aguardava una grata sorpresa : una botiga de queviures! Genial per omplir una mica mes el remolc.
Deixo la Jekyll i el Bob sota la vigilancia d'un minino, i aprofito per comprar un refrescos, una mica d'enbotit i un bon grapat de fruits secs. De fet la botiga la marcare com a punt d'avituallament per la proxima Xino-Xano.
La noia que m'atend es força simpatica i m'acava explicant que ella abans tambe feia força bici per els voltants pero que un dia la va deixar de costat i no hi ha tornat a pujar [aquesta historia em sona, molta gent diu el mateix...], pero que el fet de sentir la meva pedalada li fa ganes de tornar a pedalar... no se sap mai poder s'apunta alguna vegada.
Surto de la botiga ben content i m'apropo de la plaça on farem lo dinar, vigilat en tot moment per el minino que com no podia ser d'una altre forma acaba provant el meu dinar.

Ben dinat m'acomiado del Sr. Xin [es lo minino], i crta i manta. Bueno de fet crta ben poca per que tan sols sortir del poble enxampo de nou pista de terra. No gaire lluny ens trovem un altre poble petitet, Vallclara. Aquest cop no hi ha visita pero una altre vegada haurem de fer-hi paradeta ja que tambe fa pinta d'estar ben conservat.
Passem de llarg i al rato arrivem a un rierol ridicul. Pero ridicul ara, perque el dia que vaig estar aqui fent el reconeixement amb el Toyotin no vaig tenir collons a passar! Ja us explicare l'anecdota en un altre moment.

Ara toca seguir pedalant que amb el troç que queda encara se'ns fara fosc.

Seguim per pistes com fins ara, en bon estat i que van pujant i baixant fins que arrivem a un prat ben gran de vinya, que hem de travessar per canviar de cami, i aquest ja canvia una mica. A partir d'ara sera tot mes de pedregam i les pujades son força mes dures. Anem mes per l'ombra, hi ha mes humitat i la temperatura es mes baixa, fins i tot trovo unes basses d'aigua amb una fina capa de gel per sobre!
I segueix pujant, hi ha una precisament que es força canyera entre el desnivell, la llargada i el pedregam. Vamos que em fa esbufegar de valent. Pero anims que no falta gaire per que marxi el sol, fins que arrivem a la crta que porta a Prades.

Es el moment perfecte per berenar i decidir tranquilament si segueixo per la pista o per crta. La pista escurça cami pero te molta mes pendent, i la crta fa mes tomb pero es molt mes light.
Un cop la panxa plena penso que ja en tinc prou per avui i encara tinc que buscar lloc on dormir aixi que crta i manta. Despres d'uns quilometres arrivo finalment a Prades on de seguida trovo l'hostal.

I ara? La dutxa, divina. El sopar, ideal. I el llit? Doncs un lloc perfecte on acavar-me el llibre. I dema? Ja veurem...


Les fotos del dia a l'album : 1ª Xino-Xano 2008 - dia 6
v9049

1ª Xino-Xano - 2008 - dia 5: la plana de Lleida

, ,



Nomes llevar-me obro la finestra i que veig? Doncs l'horitzo direccio a Lleida cobert de boira, vamos el famos "mar de nubes" de Tenerife que pensava que no tornaria a veure en la meva vida!

Conyes a part, no es el mateix pero deu ni dor que maco queda =)



Despres del copios esmorzar faig la bossa i vaig a veure a la meva estimada Jekyll, que per no variar m'espera enganxada al remolc. Al sortir de l'hotel veig un cartell que se'm va passar per alt ahir a la nit [normal era compretament fosc i no duia cap llum], el que anuncia el port d'Ager amb una alçada de 912 mts. Mira tan pedalar cap a la platja i resulta que estic si fa no fot a la mateixa alçada que a casa meva.
Despres faig 4 fotos de la vall d'Ager amb el Montsec al darrere. La veritat es que l'indret es molt xulo.

Just darrere de l'hotel hi ha una pista forestal que es per on emprendre la baixada. Una pista de terra i lleugerament pedregosa que no ofereix cap complicacio. Per cert la boira durant tot aquest rato s'ha acabat esvaint del tot.
El problema es que passo uns quans encreuaments esquerra, dreta, esquerra i... fins que finalment en algun la cago i acabo en una plantacio d'arbres. Es que jo el cami el tenia previst fer per un altre lloc i al tenir que sortir de dalt del port d'Ager [esta bastant clar que no fare marxa enrere] doncs toca improvitzar, i m'ha sortit malament. Aixi per estalviar-me fer tombs in-necesaris me'n vaig a pillar la crta.

Faig un bon troç a bon ritme alternant baixades i pujades fins que paro a fer el segon esmorzar, es que aixo de pedalar a mi em fa entrar la gana. Torno a calçar-me la bici i segueixo força tranquil per la crta, el fet de ser bastant secundaria fa que no hi hagi gaire transit rodat en aquesta zona. Passo el poble de Vilamajor, les Avellanes i a la que vaig perdent alçada el paisatge cada vegada esdeve mes planell. Al nostre voltant alternen zones de vinya, prats d'herba, prats d'Alfals, d'altres de terra seca a l'espera de... i aixi fins que despres de deixar enrere Balaguer arribo a la crta que va a Lleida on una parada en una gasolinera i aprofito per fer-li una bona netejada a la Jekyll i al remolc que bona falta els hi feia. Un cop sec engrasso una mica i tornem a la crta que encara ens falta un troç.

Segueixo direccio Bellcaire d'Urgell, Linyola sempre per crta i aquest cop entre prats on predomina el blat de moro. Poc abans d'arribar a Mollerusa trobo un compatriota ciclista, pero esta clar que ell la bici la fa servir com a mitja de transport ja que te tota la pinta de ser un curante temporer.
Ja a Mollerusa dono un tomet per el centre fins trobar una plaça tranquila on paro a dinar. Lo de tranquil es un dir perque entre cotxes, merda de motos amb tubs d'escapament preparats i les obres de noseque, quin saramball!

Ben dinat surto direccio Miralcamp, seguit de Puiggros, fins que finalment arribem a Les Borgues Blanques on farem nit. Despres de fer un tomet per el centre, que rapid es fa ja que es molt mes petit del que m'imaginava, començo a demanar per un indret on dormir. Resulta que nomes hi han dos llocs : un hotel a les afores i l'hostal Benet en ple centre que es el que escollirem. L'indret es molt acollidor pero despres de parlar una rato amb la proprietaria esta clar que si puc evitar-ho no tornare a ficar-hi els peus.

Curios pero l'hotel esta a petar, qui ho hauria de dir en aquestes dates pero sembla ser que tenen un grup de nordics, fins i tot em quedare sense poder sopar ja que no tenen lloc!
Despres de prendre la dutxa de rigor, m'estiro al llit, enxampo el llibre i em ventilo casi be un centenar de pagines; bona forma de relaxar-se.
Despres surto a fer un tomet per el poble fins que una noia em recomana on sopar, un bar petitet no gaire lluny de l'hotel on em ventilo un entrepa de truita amb tonyina en un instant.
I d'aqui me'n vaig de nou a l'habitacio per continuar llegint una mica, es que l'historia em te molt pillat.

Aixi doncs per avui tot i fer-m'he uns 70 kms ha estat un dia de molt de relax, dema tornarem a tenir pujades que ens recordarant que per fer pedalades com aquestes unes rodes Mavic Dee Max de descens i pneumatics taquejats, no son l'eleccio idonia! =)

Les fotos del dia a l'album : 1ª Xino-Xano 2008 - dia 5
v7700

Download Opera, the fastest and most secure browser
December 2009
M T W T F S S
November 2009January 2010
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31