KGUN10

En un principi haviem de recorrer els Pirineus de punta a punta per carreteres com a minim tan revirades com la collada de Toses. Despres es va planejar fer una anada de costa a costa i tornar per carretera rapida.
Un altre canvi de plans i previsio de recorrer una part dels Pirineus fent alguns ports de muntanya... per poc em quedo a casa!

L'ultim que vam decidir era anar a petar a la duna del Pyla [quedara pendent per una altre sortideta...] per carretera rapida i fer-hi nit.
I l'endema despres de voltar una mica baixar fins a Biarritz i a partir d'aqui tornar per carreteres revirades fins Andorra.


Dia 1 : sortim d'Andorra direccio Pas de la Casa, seguit d'Ax les Thermes i Tarascon. Aqui deixem la carretera nacional per una mes secundaria, la D618 direccio Saurat fins dalt del Col de Port on fem una pausa foto. Tot i no estar a gaire alçada la vista es magnifica sobre la vall que torna cal a Tarascon, molt maco. En ruta cap a Massat [on pararem a dinar] el paisatge segueix plaga't de pins, fins que ens apropem a St Girons.

Aqui agafem la carretera D117 que es molt mes tirada i que empalma amb la N117 a St Martory, per seguir fins St Gaudens i seguim per carretera rapida D817 fins a Tarbes on parem a berenar. Aqui decidim fer un canvi de plans i no anar al Pyla.
I es que tot i no fer el recorregut planejat [evidentment molt mes revirat que el que hem fet] i anar mes per el dret, era mitja tarda i encara estavem per Tarbes. Aixi que vam decidir d'anar a Biarritz, de fer nit alli i l'endema tornar fent "salts" entre la frontera Francesa i Espanyola.
Aixi que arreem fins a Biarritz on soparem en un Japones Q "estava de muerte!!".

Dia 2 : visitem una mica les platges de Biarritz, fem 4 fotos i anem a dinar a un Xines [una visita mes profunda queda per una altre vegada ja que amb els tratjes de moto no anem gaire comodes]. Ben dinat sortim per la N10 cap a Hendaia i al poble de Behobie [al llinda amb la frontera Espanyola] saltem a la N121A, una carretera petita i revirada que s'enfila muntanya amunt. El paisatge es tipic Vasc, es a dir tot de colines verdes a mes no poder per els seus prats d'herba i els boscos de pins.
Poc a poc anem perdent alçada fins que arribem a Pamplona. Aqui el Miquelet ens fa un petit tour turistic per el centre... i sortim per la N240 fins la presa de Yesa. Aqui cal parar atencio ja que hi han uns revolts força lents entre rectes d'aquelles que t'oblides de on tens els frens. Finalitzem la ruta amb uns 30 kms d'enllaç fins a Jaca.
Per sopar vam provar "las migas", que son molt tipiques de la zona. Pero per gran sorpresa meva no son com les que jo estic habituat a jalar, es a dir les Andaluses. Sino que estan fetes de pa, i que bones!

Dia 3 : carretera i manta direccio a Biescas per la N330 + N260, passem prop de pobles com Piedrafita de Jaca [curios aixo de Piedrafita em sona...], Panticosa [aixo em recorda a una senyora que l'anomeno carinyosament Japuta!]. Arribem a les pistes d'esqui de Formigal, el paisatge es molt xulo pero no fa pinta d'haver-hi molta pista negra per esquiar, sera per aixo que la gent ve a Andorra?
Tornem a travessar la frontera aquest cop a 1794 mts d'alçada. La baixada transcorre entre pins i refugis d'allaus fins al llac de Fabregues. Aqui hi ha un telecabina que s'enfila fins als 2000 mts on es pot agafar Le petit train d'Artouse que es el tren mes alt d'Europa.
Continuem perdent alçada fins a prop de Laruns on esta plaga't de sequoies impressionants! [aixi que Albert ja saps on trobar-ne] Aqui ens enfilem per la D918 cap a Eaux-Bonnes on parem a dinar. Un poble petit que te un casino abandonat i al seu costat unes galeries on vam jalar unes creps que estaven ummm........ Per cert just abans de dinar va passar un ramat d'ovelles en transhumancia i que van deixar la carretera plena de merda, quins records de quan passaven per sota de casa meva.
Ben dinat carretera i manta cap a Gourette, unes pistes d'esqui no gaire grans pero amb unes muntanyes impressionants. Llastima de la boira que hi havia que si be li donava molt d'encant al lloc, no ens va permetre de veure del tot. D'aqui cap al Col d'Aubisque de 1709 mts, i tornem a baixar aquest cop cap al Cirque du Litor. La vista des de la carretera excavada en la roca es molt xula mentre baixes i tornes a pujar cap al petit Col du Soulor de 1474 mts on nomes hi pots trobar vaques, nosaltres ens vam crear porcs pastant la mar de feliços al costat de la crta.
Tornem a perdre alçada cap a Arrens Marsous i Argeles Gazost on agafem la D921 cap a Gorge de Luz, estem a poc mes de 600 mts i els pics del voltant arriben fins a mes de 2000 mts! Un cop a Luz St. Sauveur canviem a la D918 i seguim direccio a Baregues, l'ultim poble abans d'arribar al Col du Tourmalet de 2115 mts. Un indret amb unes de les vistes mes espectaculars que he vist . Queda pendent tornar-hi per explorar els seus voltants i sobretot pujar a l'Observatoire les Laquets que hi ha dalt del pic du Midi de Bigorre que a 2872 mts promet ser la hostia! Aixo si la proxima vegada a veure si es en bici ja que la cara de satisfaccio que feien la mitja dotzena d'alemanys que s'estaven fent fotos amb les bicis al costat em feia una enveja...
Carretera i manta cap a la Mongie i Ste. Marie de Campan on tornem a pujar fins al Col d'Aspin de 1489 mts, per tornar a baixar fins Arreau on agafem ja carretera mes tirada amb la D929 cap a Vielle-Aure, St. Lary Soulan i Le Plan d'Aragnouet. Aques es l'ultim poble que hi ha del costat Frances ja que la D173 s'enfila fins al tunel de Bielsa [entre pics que assoleixen els 3000 mts...] on de l'altre costat la A138 es territori Espanyol. I parlant de tunel es molt xulo ja que si be es casi be tot recte, te una pendent molt pronunciada, es estret com les carreteres d'abans [sense voravia ni tonteria d'aquestes], no te carril central... Vamos que mola la hostia, suposo que molta gent dira que si es perillos, que si es una vergonya que estigui en aquest estat de conservacio... En canvi jo crec que li dona molt d'encant al recorregut.
Acabem el dia dormint a Biescas que esta a uns 10 kms del tunel.

Dia 4 : tornem a la A138 direccio al Congosto de las Devotas, evidentment estret i revirat, la Fortunada i Ainsa [en aquest tram ens tornem a trobar un ramat d'ovelles empastifant la carretera] on agafem la N260 mes estreta i revirada. Seguim per Arro, Sampas, el Coll de la Foradara de 1020 mts [primer nom catala que trobem!!], Campo i Seira per trobar un altre congost, el de Ventamillo. Seguim cap a Castejon de Sos per tornar-nos a enfilar fins a 1470 mts del Coll de Fadas seguit del Coll de Espina de 1407 mts abans de baixar fins a la N230 que ve de Lleida.
Ara mes rapid enllaçem Vilaller, Forcat, Bono i una mica mes endavant el famos tunel de Vielha, quin canvi amb el de Bielsa [que segueixo preferint evidentment]. Som-hi C28 cap a Salardu i Baqueira i coronem el Port de la Bonaigua de 2072 mts. Suposo que no cal descriure el paisatge per fer-se l'idea de la bellesa d'aquest indret tan conegut.

Tornem a perdre alçada cap a Esterri d'Aneu on pararem a dinar al restaurant de l'hotel Els Puis bastant sibarita, pero que estava molt bo [molt bona tria Pati]. Mes carretera amb la C13 per enfilar La Guigueta, Llavorsi, i Rialp fins a Sort.
Tram final N260 amb el famos port del Canto de 53 kms i que culmina a 1725 mts d'alçada, Adrall, La Seu d'Urgell on segueix la N145 fins Andorra.

Com resumir aquest 4 dies? Doncs uns 1400 kms recorreguts en bona companyia, paisatges magnifics i molts llocs per tornar a visitar amb mes detall.
Les fotos a l'album :: 4 dies en moto