1ª Xino-Xano - 2008 - dia 3 : el Castell de Meull
Tuesday, 11. November 2008, 20:57:35
El tercer dia comença tapat per la boira, no es molt densa pero si lo suficient com per refrescar l'ambient i ens recorda que estem al novembre.
Despres d'un bon esmorzar a l'hotel, toca passar per l'oficina de turisme per pillar algo d'informacio sobre el congost i a veure si saben d'algun lloc on dormir als voltants del congost
Tot fem un ultim tomet per els carrers peatonals abans de deixar el poble.
Sortim de Tremp direccio el Pont de Muntanyana a travers de la crta del coll de Montllobar, un coll ben quitranat que promet diversio en moto o algun cotxe amb xixa (com un Subaru Impreza!). Passem Claret i Figols de Tremp fins que en un revolt de dretes trobem per fi un trencall amb la pista de terra que indica "el Castell de Meull", cami que hem d'emprar.
Aixi que aprofito d'aquest paisatge per esmorzar per segona vegada, ummm que be entra el fuet i la llet condensada.
El cami ja es força mes planell fins que arribem al Meull, un castell restaurat amb la peculiaritat que la part superior es tota de vidre i te un sostre fet de ciment en forma de barret; francament curios de veure. Com no, al seu voltant hi han unes quantes cases en ruines (tonica generalitzada), i alguna que altre en bon estat i que encara es utilitzada per pagesos.
El cami segueix tranquilament alternant pujades i baixades, entre zones seques i d'altres ben enfangades, tornem a travesar alzines pel costat mes sola i bosc de pins al costat mes obac. En una zona on el cami va per sobre de la roca i la pedra recorda la de Montserrat
A partir d'aqui el cami predomina de baixada fins que tornem a agafar una crta quitranada.
Seguim i en uns 200 mts arribem al poble de Castell Nou de Montsec, que culmina un turonet des d'on hi ha una bella vista sobre el Montsec i el famos congost de Mont-Rebei que sera en principi l'etapa de dema [aixo si trobo abans un lloc on passar la nit].
Crec recordar que una mica mes avall hi havia 4 cases amb una masia on dormir, aixi que palante.
En pocs metres s'acaba el quitra i torna la pista de terra en molt bon estat. En uns dos quilometres de baixada deixem a mig cami sense adonar-nos la Torre d'Arangos, i arribem a la Clua.
Aqui la casualitat em porta a creuar-me a un nano d'uns 16 anys que al demanar-li per algun lloc on dormir m'anuncia que la seva tieta te precisament una casa de pages : Casa Sidro, mira que be.
El Lluis em porta a fer el tomb per els voltants i em mostra la bassa on es banyen a l'estiu i d'on tambe capten l'aigua que va al poble. La veritat es que l'aigua es tan cristalina, fins i tot veig un trito passejant-se tranquilament al fons.
Seguim per voltar el poble que de fet s'acaba aviat ja que hi han poques cases. M'ensenya una altre casa de pages on poder jalar i dormir.
Ja n'hi ha prou de voltar per avui: ara toca la dutxa, jalar una mica i ocupar la resta de la tarda a la lectura. Vamos que de relax total = )
Per la nit la Carmen em va convidar molt amablement a sopar amb ells i despres ens vam quedar fent petar la xerrada sobre les pedalades del Manolo, les aficions musicals del Lluis, de com viuen de tranquils a La Clua... sense adonar-nos va passar la mitja nit i encara parlavem!
Les fotos del dia a : 1º Xino-Xano 2008 - dia 3
v6982









Anonymous # 23. December 2008, 12:29
Molt xula la foto de la seguadora, hehehhee
Ja tinc ganes de saber com continua :)
Anonymous # 23. December 2008, 12:56
I l'igual que el Marcus, ja tinc ganes ganes de llegir el relat del dia 4 :)
Carles # 23. December 2008, 16:55
Tranquils que ja m'espavilare a publicar el seguent dia sense tanta demora
Anonymous # 24. December 2008, 14:56
Mmm quina bona pinta aquests paisatges, sembla que senti l´olor de les bosquines mediterrànies, romani, timó, caminant entre coscolls i alzines...
Per cert, alló que dius de "que be entra el fuet i la llet condensada" ... sense comentaris...
Carles # 29. December 2008, 15:43
Anonymous # 2. January 2009, 09:44
Tiene buena pinta la casa rural......Y yo que tengo ganas de hacer una excursión así con mi niño y mis perros....A ver para cuando !!!
Esperamos el próximo relato.
Carles # 5. January 2009, 08:39
De totes formes tot el recoregut [per el moment] es pot fer en tot-terreny