KGUN10

Son les 10H i despres d'esmorzar i fer 4 fotos de l'indret per mostrar-les als participants de la proxima Xino-Xano toca despedir-se, tot i que ja veurem si en hi hauran gaires perque al principi tothom s'apunta i despres a l'hora de la veritat...

La Carmen molt amablement m'ofereix un potet de mermelada que ha fet ella mateixa [que resulta que estava bonissima!!] i em desitja molt bona ruta.

Emprenc la marxa feliç com un regaliç. Per res en especial i per moltes coses a l'hora. Per la panxa ben plena despres d'esmorzar, per el tracte rebut a Casa Sidro, per els dies que em queden de vacances, per lo be que va el remolc, per el paisatge que tinc al davant i que s'apropa pedalada rere pedalada... I pensar que lo que em va acabar decidint de fer aquesta pedalada va ser un llibre de rutes en bici a traves del mon que vaig comprar a The Travel BookShop a Londres!

Estem pedalant i deixo enrere La Clua per una pista que han "arreglat" recentment. I dic entre cometes lo d'arreglat ja que l'han aplanat i en lloc de deixar-la de terra o quitranar-la, l'han recobert de grava que com molt be podeu suposar fa que a cada revolt hagis de posar els cinc sentits si no vols tenir algun ensurt.
Sort que el tram no es gaire llarg i arriben aviat prop del riu i de la crta que ve de Pont de Muntanyana. L'emprenem i despres de recorrer uns 400 mts trovem una desviacio a ma dreta que ens du fins a l'entrada del parc del Congost de Mont Rebei.

I ara a "l'aventura" ja que a partir d'aquest punt no poden circular vehicles motoritzats i no vaig poder fer el pertinyen reconeixement, per lo tant no se ben be com es el cami, ni quan trigarem en fer-lo.
La pista passa a ser un cami que nomes entrar-hi ja em causa problemes. El fet es que a simple vista no es veia, pero un cop hi passes per sobre la terra en realitat era un fangar pero d'aquell fang tan cabron que queda enganxat de valent. I com que jo soc dels brutos, doncs per el centre i amb ganes.
Resultat no havia fet ni 50 mts i ja tenia la roda del remolc clavada i les de la bici que semblaven dos donuts! Evidentment no podia seguir gaire mes, aixi que toca parar i netejar-ho una mica. Faig el que puc amb les mans per netejar-ho i torno a pujar a la bici. Aquest cop circulant amb cuidado i parant atencio sobretot amb el fang. Pero no hi havia manera ja que degut a la pluja tota la terra estava igual, de fet el millor lloc per circular era per les basses d'aigua que lo que feien era netejar-ho una mica.
Aixi vaig aconseguir fer uns 400-500 mts fins que de nou vaig tornar a clavar una roda. Mare meva quina maxacada de cames en aquest tram. I es que havia volgut provar la solucio de : tu tranquil pedala amb força que total per molt fang que es vagi acumulant ja s'acabara trobant algun lloc on ficar-se i no emprenyar; mira que soc ruc!
Ara a sobre havia fet uns 200 mts de lleugera pujada i no tenia cap punt d'aigua on poder netejar-ho. Collons em va tocar fer mig tomb i marxa enrere fins tornar al rierol, desmuntar-ho tot, ficar la bici i el remolc a l'aigua per poder-ho estobar una mica i netejar de nou... En resum mitja hora mes perduda netejant, i a mes baixant la bici al riu vaig relliscar amb tanta mala llet que vaig caure de genolls sobre la pedra del riu i a sobre em vaig fotre la bici per el cap... Quin mal!! I amb tot plegat entre kagundeus i paraulotes contra alguna dona que no conec espavila que son les 11 i encara no has entrat al congost, començem be el dia...

Finalment torno al cami amb la bici a coll fins que s'acaba el fang, torno a baixar per recollir el remolc i carregar-lo tambe a coll per evitar el fang. Llavors netejo les bambes lo just per poder clavar-les als pedals automatics i som-hi que aixo puja i fem tard.
El cami no es massa fort, pero entre tot plegat i el pes que duia al remolc, tinc que desmuntar mes d'una vegada fins que acabo empenyent la bici fins dalt d'un petit turo. En aquest moment m'adono que he fet una pujada per no res, podent haver-me desviat a la dreta i planejar tranquilament [aixo es lo que te no fer el reconeixement de les coses... pero tranquils que aixo sera la tonica de la major part del dia i crec que en tindre suficient com per que no em passi el mateix la proxima Xino-Xano].
Ara toca un baixador o mes ben dit una petita trialera no molt canyera, pero amb les pedres soltes i el remolc tan carregar... vamos que al segon ensurt vaig acabar desmuntant.
Llavors arribem a un punt metalic d'uns 40 mts de llarg que travessa un rierol a partir de on comença a estretar-se tot. El cami esdeve tan estret en certs punts que quan has de baixar de la bici tens problemes per caminar amb ella al costat.

Arribem a un punt on un cami descens lleugerament i un segon que s'eleva, aqui tenim les dos formes de travessar el congost. El cami de baix es l'original, el primer cami que van obrir l'any 1924 i que degut a la presa de Canyelles l'any 1977 va quedar cobert per l'aigua.
Finalment l'any 1984 es va fer el cami de dalt i tornar a obrir el pas.
D'aquesta forma quan hi ha molt poca aigua [com es el cas ara] es pot transitar per tots dos, i de fet una bona forma de fer-ho es anar per un i tornar per l'altre.
Tirem per dalt.

Fem un tram alternant el pedalar i el caminar [no es molt estret pero porto el remolc massa carregar per fer gaires malabarismes, sense remolc seria pa sucat amb oli!] fins que per fi s'acaba la pujada i arribem al pla i : o_O
Enfront nostre tenim el famos congost, uau!! Que maco. Es un estret d'una amplada minina d'uns 20 metres on han escarvat un cami en plena roca per poder-lo travessar a una alçada d'uns 40 mts sobre el nivell de l'aigua [ara mateix]. Senzillament espectacular!
A la que vas avançant hi han diversos bancs per poder-se sentar i admirar el paisatge. Llastima que no tinc ni idea de quan trigare en recorrer la resta del dia, sino seria l'indret perfecte per parar a llegir una bona estona. Es tranquil, relaxant...
Mirant cap a l'aigua acabo de veure passar el que sembla un Bernat Pescaire volant a ras de l'aigua [l'he enxampat de xiripa en foto]. Que petit em sento aqui en mig d'aquestes imponents muntanyes...

Pero m'haig d'espavilar una mica que encara queda jornarda per davant, aixi que vaig quatre fotos de rigor [junt amb la dedicada als TECOB's] i palante. Segueixo per el congost fins a la cova de la Palomera on sembla ser que van trobar indicis que hi havia viscut gent fa la hueva, bon indret es van buscar.

Avançem un troç mes i deixem d'anar per la pedra excavada en la pared i tornem al cami pedregos que baixa una mica i enpalma amb el cami de baix, aixo s'ha acabat. Ara el cami s'enfila entre matolls i arbres baixos [m'he trobat un bon grapat de cireres de pastor per omplir la panxa una mica] per deixar enrere el congost fins que arribem a un bosc de pins no gaire frondos. Quan de sobte ens trovem amb el refugi de Mas Carlets, que mes q'un refugi sembla una casa abandonada. I pensar que aquesta era una de les alternatives previstes per fer nit si no trovaba res ahir...
Seguim la marxa alternant el pedregam i els matolls en les zones mes solanes i el cami de terra sota pins en les parts mes obagues, seguim guanyant alçada respecte al panta i mirant el GPS veig algo que no em motiva gaire. Arribo dalt d'un turonet i tinc a la vista el cami que m'espera, baixar una altre vegada casi fins al nivell del panta per tornar a pujar la muntanya seguent. Amb aquest cami pedregos i estret pinta malament...

Efectivament la baixada no es gens evident en alguns trams i em força fer algun troç a peu, cosa no gaire senzilla tampoc ja que el cami es estret i predregos i amb la merda de sola que porto a les bambes rellisca de valent [per la proxima Xino-Xano llençare aquesta merda de bambes Commençal que tinc i em comprare unes bones Cannondale ben taquejades]. Casi que baixo millor en bici ja que va ben calzada amb rodes de descents [d'algo m'havien de servir, no nomes per arrossegar pes]. Pero despres d'uns quans ensurts, a la minina complicacio baixo de la bici, no seria bon lloc on fer-m'he mal perque estic segur que en aquestes dates [no deixem d'estar al Novembre!] i entre setmana no hi ve gaire gent per aqui. Evidentment de cobertura amb el movil ni somiar-ho!
Per fi arribo al rierol i ni rastre de gent, de fet des de que he sortit de La Clua. Venga ara toca tornar a pujar, i aquesta pujada l'he fet exclusivament a peu.

Si el cami ho facilites no hi hauria problema, pero com que es tan estret i no hi ha prou espai com per poder empenye la bici i el punyetero remolc tan carregat, doncs com gran part de les pujades en les que no he pogut pedalar desde que he sortit del congost : doncs toca treure la bossa del remolc, carregar-la a coll aguantant-la amb les dues mans fins un punt on la deixo i llavors torno a baixar per recollir la bici i torna a pujar de nou!!
Aquest mati l'episodi del fang m'havia tocat bastant els collons, pero el pas per el congost m'havia fet que me'n oblides del tot. En canvi ara m'estava tornant a encendre de valent...
Em rodaven per el cap moltes coses, com quan estas escalant i estas en un pas molt xungo llavors penses que collons fots alli podent estar banyante en un llac o per l'estil i que despres un cop ho superes encara ho valores mes... doncs jo ara en trovaba en un punt aixi pero el problema es que no veia el final de la pared. Perque com que no havia fet el reconeixement d'aquest cami i el GPS no fa la diferencia entre un cami de cabra o una pista forestal, doncs no savia si el cami que em quedava per fer era tot aixi i com fos el cas patiria de valent...
Llavors vaig arribar a enpalmar amb un altre cami que provenia de la vall a ma esquerra i que per fi ja era suficientment planell com per poder pedalar, mare meva quin descans! Res va ser fer un troç que no sabria medir ja que estava en un nuvol de felicitat quan de sobte em trobo amb una pista forestal!!! Aleluia!!
Acabava d'arribar a la pista que duia de fins a l'esglesia de la Pertusa, una ermita petiteta encarramada en la muntanya amb unes vistes genials sobre l'enbassament de Canelles.
Havia arribat el moment d'omplir la panxa i gaudir de les vistes, i que carai d'haver arribat fins aqui dalt despres de la patejada que portava a sobre!

Un cop la panxa ben plena i els anims recuperats ja podem tornar a cavalgar la Jekyll i el seu remolc direccio al poble de Corça. Faig una breu visita per comprovar que ni hi ha cap indret on dormir i crta i manta cap a Ager. Son uns 5 kms de relax per una crta quitranada on la Jekyll roda amb una boja. De sobte observo un punt blanc en ple Montsec, a la que em vaig apropant al poble d'Ager me'n adono estupefacte que es una esglesia, concretament la de la Mare de Deu de la pedra. Llastima es s'esta fent fosc i no tinc temps, sino seria interessant pujar-ho a veure.

Pero per sorpresa la meva que despres de demanar en uns quans indrets no aconsegueixo trobar on dormir. El poble no es gaire gran, pero una casa rural on no contesta ningu, gent que lloga habitacions i no estan disponibles... Finalment el noi del comerç del poble truca a un amic seu i em porposa anar a dormir al Port d'Ager. Aixo vol dir fer encara uns quilometres fins coronar el port d'Ager, pero que hi farem despres ens espera una bona dutxa, aixi que a pedalar s'ha dit.
Nomes començar se'm fa fosc i per mandra d'obrir la bossa i agafar el frontal, acabo pedalant a les fosques, sort que tinc bona vista =)
Un cop hi arribo quina sorpresa la meva al veure que avui fan festa setmanal pero com que l'ha trucat el nano del comerç obriran, quin luxe un hotel nomes que per mi! Aixi doncs l'amo de l'hotel [com carai es deia...] molt atentament em convida a dutxar-me i baixar despres per el sopar. Com podeu suposar la dutxar va ser divina!! Despres una mica de relax llegint una mica i el sopar que va entrar de conya. Resulta que ell es de barcelona i ho ha deixat tot per muntar aquest hotel aqui i m'explicava com li va, les diferencies, les aventatjes, i etc... Vamos que vam estar tots dos fent petar la xarrada en front de la llar de foc durant una bona estona.

Finalment un dia mes en la Xino-Xano. Aquest especialment maxacon per culpa de no haver fet el reconeixement del recorregut, pero segueixo estan molt content d'estar per aqui. En tot cas espero aprendre be la lliço i la proxima vegada m'ho preparare millor. I ara anem a clapar que dema haurem de travessar la plana de Lleida i crec que tocara improvitzar una mica mes.

Com de costum les fotos del dia a l'album : 1ª Xino-Xano 2008 - dia 4
v7664