KGUN10

Un altre dia de vacances =)

Surto de l'hotel i me'n vaig a esmorzar al parc que vaig veure ahir a la nit mentres feia el tomet de rigor per el poble. Hi ha una bassa plena d'anecs, oques i altres animals plumats que et distrauen facilment de l'habitual xibarri de la ciutat.
Un cop la panxa plena, pillem la Jekyll i en direccio a la Meca!


Sortim per carretera fins anar a travessar la linia del AVE, que per cert va passar als dos minuts. Despres d'uns 4 kms de quitra, per fi arriba la pista de terra, i sobretot comença a pujar. I es que despres de tan de pla d'ahir ja ve de gust apretar una mica les cames. Vale que les pujades no son com a Andorra, pero al rato es fa paler que al darrere porto un remolc massa carregat i que les cames ja no estan tan fresques com al primer dia.
De fet avui es presenta un recorregut molt interresant que alternara pujades i baixades fins coronar a la vila de Prades.

Nar pensant i cavilant, i ja estem dalt del primer turo. La vista al voltant es força llunyana degut a lo pla de l'entorn.
Soc amant de la muntanya quan mes escarpades millor i sobretot amb força vegetacio. En canvi aqui es tot molt pla, i la vegetacio... bueno ambient mediterrani, es a dir mes aviat força sec, pero tambe te el seu encant.

Tan es aixi que sense adonar-m'he entre el segon esmorzar i gaudir de les vistes m'ha passat una bona estona, ja va sent hora de seguir.

La baixada es es un plaer per una pista de terra ben ample i en bon estat, de fet vaig a tota hostia. Portar rodes de descens no nomes serveix per lastrar-me i maxacar mes les cames. Tambe dificulta les punxades i serveix per gaudir molt mes la baixada =)
Baixem, planejem, pujem, tornem a baixar i tot sota un sol omni-present.

Ens apropem a el Vilosell, un poble petit del que no havia sentit mai a parlar i dins del qual m'aguardava una grata sorpresa : una botiga de queviures! Genial per omplir una mica mes el remolc.
Deixo la Jekyll i el Bob sota la vigilancia d'un minino, i aprofito per comprar un refrescos, una mica d'enbotit i un bon grapat de fruits secs. De fet la botiga la marcare com a punt d'avituallament per la proxima Xino-Xano.
La noia que m'atend es força simpatica i m'acava explicant que ella abans tambe feia força bici per els voltants pero que un dia la va deixar de costat i no hi ha tornat a pujar [aquesta historia em sona, molta gent diu el mateix...], pero que el fet de sentir la meva pedalada li fa ganes de tornar a pedalar... no se sap mai poder s'apunta alguna vegada.
Surto de la botiga ben content i m'apropo de la plaça on farem lo dinar, vigilat en tot moment per el minino que com no podia ser d'una altre forma acaba provant el meu dinar.

Ben dinat m'acomiado del Sr. Xin [es lo minino], i crta i manta. Bueno de fet crta ben poca per que tan sols sortir del poble enxampo de nou pista de terra. No gaire lluny ens trovem un altre poble petitet, Vallclara. Aquest cop no hi ha visita pero una altre vegada haurem de fer-hi paradeta ja que tambe fa pinta d'estar ben conservat.
Passem de llarg i al rato arrivem a un rierol ridicul. Pero ridicul ara, perque el dia que vaig estar aqui fent el reconeixement amb el Toyotin no vaig tenir collons a passar! Ja us explicare l'anecdota en un altre moment.

Ara toca seguir pedalant que amb el troç que queda encara se'ns fara fosc.

Seguim per pistes com fins ara, en bon estat i que van pujant i baixant fins que arrivem a un prat ben gran de vinya, que hem de travessar per canviar de cami, i aquest ja canvia una mica. A partir d'ara sera tot mes de pedregam i les pujades son força mes dures. Anem mes per l'ombra, hi ha mes humitat i la temperatura es mes baixa, fins i tot trovo unes basses d'aigua amb una fina capa de gel per sobre!
I segueix pujant, hi ha una precisament que es força canyera entre el desnivell, la llargada i el pedregam. Vamos que em fa esbufegar de valent. Pero anims que no falta gaire per que marxi el sol, fins que arrivem a la crta que porta a Prades.

Es el moment perfecte per berenar i decidir tranquilament si segueixo per la pista o per crta. La pista escurça cami pero te molta mes pendent, i la crta fa mes tomb pero es molt mes light.
Un cop la panxa plena penso que ja en tinc prou per avui i encara tinc que buscar lloc on dormir aixi que crta i manta. Despres d'uns quilometres arrivo finalment a Prades on de seguida trovo l'hostal.

I ara? La dutxa, divina. El sopar, ideal. I el llit? Doncs un lloc perfecte on acavar-me el llibre. I dema? Ja veurem...


Les fotos del dia a l'album : 1ª Xino-Xano 2008 - dia 6
v9049